|
Notícias extraidas de semanarios y diarios. Sin ningún interés de lucro y se
cita la fuente y un link a su página.
![]()
El complex, tancat des de final de l’any passat, seria gestionat per
l’empresa que explota el multicinema i l’Ajuntament aportaria 12.000 euros
anuals
R.V.
L'històric cinema Iris tancat des de final de l'any passat podria reobrir en
breu, de fet, aquest mateix estiu, si en els propers dies fructifiquen les
negociacions que la propietat del multicinema de Mas Mel i l'Ajuntament mantenen
en aquest sentit.
Així ho ha confirmat el mateix alcalde de Calafell, Josep Parera, el qual ha
explicat que hi ha la voluntat que es pugui recuperar l'emblemàtic cinema del
centre del nucli de la Platja, propietat de la Confraria de Pescadors de
Calafell, amb una sèrie de condicions.
Aquestes passarien pel fet que MCB, l'empresa de Joan Montserrat que explota el
multicinema, es faria càrrec de la programació de pel·lícules i aportaria el
personal i la maquinària necessaris per a les projeccions. Ara bé, l'Ajuntament,
que es podria beneficiar de l'acord amb la possibilitat de disposar d'un ús del
local, entre d'altres avantatges, subvencionaria el manteniment del complex amb
un import d'uns 12.000 euros anuals. També hi és prevista la programació de
pel·lícules culturals els dimarts de cada setmana.
Estrenes
Segons el conveni que s'està acabant de redactar per a la seva propera signatura
entre les tres parts esmentades -empresa, Ajuntament i Confraria-, l'acord
establirà que al cinema Iris s'hi facin també pel·lícules d'estrena, que seran
les mateixes que les que es puguin veure al complex del costat de la carretera
C-31.
En declaracions publicades dimecres pel Diari de Tarragona, l'empresari Joan
Montserrat assegurava que el cinema Iris es tracta d'una sala "a la qual no es
pot demanar gaire de benefici econòmic, ja que el que avui triomfen són els
complexos multisales". "Només que no perdi, ja em conformo", va sentenciar
Montserrat, el qual també creu que "aquest estiu, o es torna a veure cinema a
l'Iris o ja no se n'hi tornarà a veure mai més".
F.R.
Una de les activitats fortes que el Patronat Municipal de Turisme ha preparat
per aquest pròxim estiu serà l'actuació d'una de les cantants de moda sorgides
de la primera edició del programa Operación Triunfo. Es tracta de la malagueña
Nuria Fernández Gómez, més coneguda com Núria Fergó, que actuarà al camp
municipal de futbol de Calafell cap a mitjan o final del mes de juliol. La data
encara està per concretar, tot i que en un principi va córrer la del 5 de
juliol, data que ara ha quedat descartada totalment. Jordi Alcaraz, tinent
alcalde de Turisme de l'Ajuntament de Calafell ha assegurat que l'actuació es
farà, tot i que fins la setmana que ve no es podrà confirmar el dia en què Nuria
Fergó, a més de visitar el municipi, oferirà un concert en el qual no faltarà la
cançó Brisa de esperanza que és una de les que més s'està escoltant a les
emissores de ràdio.
Alcaraz no ha amagat que aquesta actuació serà possible gràcies al bon acord que
el Patronat té amb un promotor musical, que hauria intentat aconseguir un duet
dels alumnes sorgits del programa de la factoria Gestmusic, propietat de dos
dels components de La Trinca, però el dens calendari d'aquests cantants només
s'ha pogut aconseguir una cantant. S'espera que aquesta actuació en ple estiu
reuneixi entre 8.000 a 10.000 persones. Cal recordar que Núria Fergó ja porta
venudes més de 200.000 còpies del seu primer disc que ja és disc de platí.
L’informe favorable al projecte de remodelació i ampliació estableix que
l’impacte és moderat sempre que es prenguin les mesures acordades
3d8
El Departament de Medi Ambient de la Generalitat ja ha fet públiques les mesures
d'impacte ambiental que s'han d'aplicar al projecte de millora del Port de
Segur.
El Departament ha donat un informe del tot favorable a la ampliació i
remodelació del port, que es preveu comenci en acabar el pròxim estiu.
Segons els tècnics mediambientals de la Generalitat, la declaració d'impacte
ambiental és favorable, però hi afegeix unes mesures correctores per reduir al
màxim l'impacte de l'obra. L'informe assenyala que "l'impacte és moderat sempre
que s'adoptin les mesures que el departament proposa". Aquestes mesures són de
tres tipus, sobre la construcció del port, el programa de vigilància ambiental i
les mesures de prevenció.
Una de les mesures més importants que imposa la Generalitat és vers l'ús
preferent de la sorra que s'extregui per la construcció del port. Així es demana
que la sorra provinent del dragatge i de l'excavació de l'obra repercuteixi en
la regeneració de les platges calafellenques. L'informe diu que la sorra només
es podrà llançar a la mar en cas que no pugui ser destinada a cap finalitat
positiva, i que si aquesta és de poca qualitat, podrà utilitzar-se per la
mateixa obra. Cal recordar que el projecte constructiu preveu la sustraccció de
més de 14.500 metres cúbics de sorra.
Prevenir
Una altra dels requisits de l'informe d'impacte ambiental és el de la prevenció.
Per això caldrà redactar un pla de control de qualitat de les aigües
subterrànies i un reglament perquè les activiats del port no contaminin les
platges del costat. També es té en compte que durant l'execució de les obres es
farà un seguiment arqueològic perquè si surten troballes arqueològiques, es
compleixi el reglament que per aquests casos té la Generalitat.
Inici a l'octubre
Des de la societat mixta Port Segur, s'ha assegurat que s'estan complint els
terminis previstos, i que tot apunta que les obres de millora i remodelació del
port poden començar en acabar la temporada estiuenca. Abans, però, s'haurà de
constituir una comissió entre el Departament de Medi Ambient i la Direcció de
Ports de la Generalitat i els mateixos promotors, per tal que es compleixin els
paràmetres que assenyala l'informe mediambiental.
Tal com va avançar fa unes setmanes el 3d8, el nou Port de Segur comptarà amb
506 amarratges per a embarcacions d'entre 6 i 20 metres d'eslora, a banda de les
30 places reservades per les petites embarcacions pesqueres. A més, el projecte
constructiu preveu la construcció d'una zona de marina seca per vaixells de
menys de sis metres d'eslora, tallers, i àrees socials i comercials.
El regidor de Medi Ambient, Joan Maria Triadó, ha recordat que l’EDAR de
Calafell inaugurada l’any 1997 ja està preparada per doblar la seva capacitat
F.R.
Calafell creix una mitjana de mil veïns cada any, per això molts dels serveis
que l'Ajuntament dóna han d'ampliar-se com és el cas de l'ensenyament i la
sanitat. Un altre servei que també s'haurà d'ampliar és el de la depuració de
les aigües.
Per això, la regidoria d'Obres, Medi Ambient i Serveis, que lidera en Joan Maria
Triadó, ja ha demanat a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que iniciï els
tràmits per poder ampliar l'EDAR, (l'estació depuradora de les aigües residuals)
de Calafell que l'any 1997 va ser inaugurada pel president de la Generalitat,
Jordi Pujol.
Triadó ha explicat que a banda que la densitat demogràfica de la població creix
dia a dia, un altra dels motius que demanen una ampliació de la depuradora és
que les canonades que hi ha actualment al municipi són de plàstic i que s'estan
malmetent, "això és un problema ja que fa que la filtració de sorra i aigua de
mar embussin les canonades i això comporta que l'aigua de la depuradora no
tingui la qualitat desitjada i per això cal fer-hi un tractament més important".
Triadó, que era alcalde del municipi quan es va posar en marxa aquesta estació
depuradora d'aigües residuals, ha recordat que l'augment de població recomana
una ampliació de la depuradora, que és un element més de qualitat de vida de la
població, per això necessitem una ampliació".
Aquesta depuradora, que es troba prop de la carretera de la Cobertera, va entrar
en funcionament l'estiu del 1997 amb una previsió inicial de caudal de
tractament de 12.000 metres cúbics per dia a la temporada esiuenca, i la meitat
a l'època de tardor-hivern. Triadó ha destacat que aquest passat mes d'abril ja
es va superar la xifra prevista ja que es va arribar als 8.000 metres cúbics, i
l'estiu passat també vam superar les previsions, "això demostra ben a les clares
que hem d'ampliar la nostra depuradora".
Preparada
El regidor ha recordat que l'EDAR de Calafell ja està preparada per fer un
doblatge de la seva capacitat sense neccessitat d'ocupar més terreny, "ja es va
preveure així, ara el que caldrà afegir-hi més aspectes tècnics per aconseguir
un millor tractament biològic".
El responsable de l'aspecte del medi ambient de l'Ajuntament de Calafell, confia
que l'Agència Catalana de l'Aigua farà ben aviat els tràmits pertinents per que
la aquesta ampliació de l'estació depuradora sigui una realitat dins de pocs
mesos.
L’equip de govern aprova en solitari el trasllat de la seu de
l’associació de gent gran a l’edifici de Can Fricando
Una llarga discussió sobre el detall d’on havia de seure Lubary, nou regidor del
PSC, símptoma de l’enfrontament existent
Ricard Vinyals
Sembla cada vegada més clar que l'enfrontament polític a l'Ajuntament fins a la
fi de legislatura serà constant. Dimarts es va viure un ple municipal amb
constants desqualificacions personals entre regidors del govern i l'oposició.
Hi va haver dos motius principals perquè fos així: el futur emplaçament de la
llar d'avis del Poble i el detall del lloc on havia d'asseure's el nou regidor
socialista substitut de Carme Olivella, José Juan Lubary, que prenia possessió
del seu escó en aquell mateix moment. És només un detall que no hauria de tenir
massa repercussió, però el fet que la qüestió provoqués un enfrontament
dialèctic de més d'un quart d'hora és força il·lustratiu de la tensió política
que es viu al consistori.
Quant al cas de la futura llar dels jubilats del Poble, anirà al local del
centre recreatiu de l'edifici de Can Fricando, actualment propietat de la
Cooperativa Agrícola de Calafell. Es tracta d'una decisió defensada per l'equip
de govern a partir de la voluntat de la mateixa associació de la gent gran,
segons es va destacar des del grup de Convergència i Unió (CiU). La regidora
Manolita Choy va mostrar durant el ple un paper signat per la junta de l'entitat
en el qual s'expressa aquesta voluntat.
El consistori formalitzarà una permuta amb la Cooperativa, mitjançant la cessió
a aquesta entitat de parcel·les al polígon industrial dels Carquinyolis, ubicat
al costat de la carretera a Bellvei, per la qual cosa l'Ajuntament adquirirà
l'immoble del centre recreatiu que toca al carrer Jesús. Amb una inversió
prevista d'uns 210 mil euros, els 450 metres quadrats (m2) de superfície de la
primera planta es destinaran a seu de la llar d'avis, a més de construir-se un
ascensor exterior per pujar a aquest primer pis i preveure's un centre cívic per
a la segona planta. Això de banda, els terrenys del costat de l'edifici que
actualment serveixen d'aparcament de vehicles permetran una ampliació futura de
l'immoble.
El regidor de Cultura, Joan Olivella, va dir després del ple que l'acord amb la
Cooperativa per a la compra de l'equipament mitjançant aquella permuta és
imminent. "
Aviat començarem les obres, no us dic quan, però aviat", va resumir el mateix
regidor.
Proposta alternativa dels socialistes
De la seva banda, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) va defensar la
proposta alternativa d'invertir uns 390 mil euros, per tant, 180.000 euros més
que el que proposa el govern, però els quals servirien per adquirir sense
necessitat de cap permuta de terrenys municipals la planta baixa del nou edifici
de Cal Cubano, a un centenar de metres de l'anterior equipament i el qual els
socialistes defensen que té més llum diürna i una plaça pública al davant. Des
del govern es va dir, però, que els responsables de la llar d'avis coneixen
l'immoble i que aquest, de més reduïdes dimensions (poc menys de 400 m2), té
massa columnes i està dividit en tres espais.
L'exalcalde i portaveu socialista, Jordi Sánchez, va criticar que, segons va
dir, el govern local no hagués volgut negociar la postura de l'oposició i que
hagués portat d'urgència el tema tancat a una comissió informativa celebrada
divendres passat a pocs dies del ple. A més, Sánchez va esmentar que hi ha 16
esglaons d'escala fins a la primera planta de l'edifici de Can Fricando i que
aquest incompleix la Llei del 1994 sobre barreres arquitectòniques. En aquest
punt el portaveu socialista va exigir la redacció d'un informe favorable sobre
la legalitat de l'emplaçament proposat pel govern local, informe que haurien de
redactar el Departament de Benestar Social de la Generalitat, els serveis
tècnics municipals i l'interventor del mateix ajuntament. "Tenim un local que
pot ser nostre", va dir Sánchez en referència a Cal Cubano, "i ens n'anem a un
edifici que no compleix la llei", va concloure l'exalcalde a tall de resum i
referint-se a una suposada irregularitat de Can Fricando.
L'afer Lubary
Abans d'aquest enrenou per la futura llar d'avis del Poble, només començar el
ple hi va haver una llarga discussió -d'uns vint minuts, molt de temps pel que
es parlava- només per decidir el lloc on havia d'asseure's el nou regidor del
PSC, José Juan Lubary. Aquest substitut de Carme Olivella, després de prometre
el càrrec i rebre l'aplaudiment dels regidors, va anar a asseure's amb els seus
companys de grup, tot i que l'alcalde i altres membres del govern van dir-li que
havia de fer-ho al lloc que havia ocupat l'exregidora socialista i del grup mixt
(entre els regidors de CiU i el d'Esquerra Republicana de Catalunya -ERC-).
Lubary no va fer-ne cas i va acabar seient amb la resta del grup del PSC, però,
això sí, en un lloc on la manca d'espai era evident i no tenia micròfon d'ús
propi. Des de CiU, Joan-Maria Triadó va replicar que fins i tot estava disposat
a cedir-li el seu micròfon si aquest era el problema, i la discussió es va anar
allargant amb alguns passatges realment kafkians. En un dels darrers moments de
la picabaralla dialèctica, Lubary, que va trobar la situació "indigna d'un
regidor", va dir que "m'asseuré (al lloc que no li havia estat assignat) sota
protesta i a l'espera que es busqui una solució de seny. L'única és que
l'oposició estigui a una banda de l'alcalde, i el govern, a l'altra", no
regidors d'un costat i de l'altre barrejats.
Polèmica per un espai de ràdio
I a la recta final del ple, de fet quan ja s'estava a l'apartat de precs i
preguntes, hi va haver una altra agra i lamentable polèmica. Aquest cop per un
fet arran de la darrera emissió del programa 'Faves tendres' de Calafell Ràdio.
Divendres hi va acudir de convidat per segona vegada l'exalcalde Jordi Sánchez.
El programa, que normalment es repeteix el diumenge, va suprimir precisament la
part en què havia intervingut Sánchez. Ningú no va saber concretar per quin
motiu va passar aquest fet, però des de l'oposició es va acusar l'emissora de
practicar censura i des del govern el seu regidor responsable, Joan Olivella, es
va comprometre a investigar què havia passat. L'enrenou va ser considerable i
s'hi van afegir treballadors de la ràdio municipal.
A banda de tots aquests temes, el ple de dimarts també va tractar-ne dos
d'importants que s'expliquen en altres informacions d'aquestes mateixes pàgines:
la cessió de terrenys per a una nova escola de primària a Segur i la
municipalització de l'escola bressol El Barrufet.
3d8
L'Ajuntament va aprovar dimarts iniciar els tràmits per municipalitzar la llar
d'infants El Barrufet, situada al carrer Ribera d'Ebre i fins ara de titularitat
privada. Aquesta decisió permetrà tenir una escola-bressol de titularitat
pública al nucli de la Platja, un cop que ja han estat aprovada la creació de
les guarderies municipals dels nuclis del Poble i de Segur de Calafell.
La llar d'infants El Barrufet compleix tota la normativa de la Generalitat, per
la qual cosa la seva adaptació com a llar d1infants municipals no significarà
cap problema.
L'Ajuntament ha posat en marxa un pla de guarderies municipals atesa la gran
demanda de places escolars per a nens i nenes de 0 a 3 anys. Aquesta demanda
està directament relacionada amb el bum demogràfic que viu Calafell des de fa
uns anys, ja que un dels segments de població que més creix és el de parelles
joves amb fills petits.
Segons el padró municipal d'habitants, l'any 2001 es van donar d'alta 308
criatures de menys de tres anys, quan l'any 2000 se n'havien donat d'alta només
140; 145 l'any 1998 i 128, el 1998.
El regidor de Cultura i Ensenyament, Joan Olivella, ha manifestat que
"l'Ajuntament té previst construir dues noves llars d'infants al Poble i a Segur
per fer front a aquesta situació, però també creu que és molt convenient poder
disposar d'una llar d'infants al nucli de la Platja". En el cas de la Platja
s'ha optat per arribar a un acord amb la guarderia existent per "municipalitzar"
el servei i no per construir-ne una de nova, tant perquè l'equipament ja
existeix i reuneix les condicions necessàries com per la dificultat de trobar
espais disponibles a aquest nucli.
De la seva banda, les dues guarderies municipals de nova construcció oferiran un
total de 148 places. La del Poble s'ubicarà a l'edifici de les antigues escoles.
La de Segur, al costat del col·legi Mossèn Cinto Verdaguer. L'oferta total de
places, segons l'Ajuntament, permetrà afrontar la demanda en els propers anys.
En opinión de Joan Olivella, "tot i que l'Ajuntament no té la competència de
mantenir guarderies, la realitat és que existeix una demanda social que
necessita resposta i és l'Ajuntament qui és més a prop per actuar".
3d8
L'Ajuntament va aprovar en el ple de dimarts cedir els terrenys necessaris per a
la construcció d'un nou col·legi d'educació infantil i primària al nucli de
Segur.
El solar que se cedirà a la Generalitat ocupa una superfície d'11.500 metres
quadrats i està situat al carrer de les Garrigues, al costat del camp de futbol
de Segur. Segons ha explicat el regidor de Cultura i Ensenyament, Joan Olivella,
"el municipi viu la necessitat de crear noves places escolars perquè la demanda
d1escolarització està pujant en un percentatge molt elevat, en consonància amb
l1eclosió demogràfica que experimentem des de fa uns anys".
La cessió de terrenys és el pas previ perquè el Departament d'Ensenyament de la
Generalitat pugui iniciar la construcció del nou col·legi. L'Ajuntament i el
departament han tancat ja l2acord, que només està pendent de signatura, per
tirar endavant el projecte. El nou col·legi tindrà dues línies (dos grups per
cada curs) per nens i nenes de 3 a 12 anys. La zona escollida ja compta amb tots
els serveis urbanístics necessaris, però caldrà, això sí, canviar la
qualificació dels terrenys: ara, el solar està catalogat com a "espai lliure" i
caldrà qualificar-lo com a "sistema local de dotacions", que permet l'ús
educatiu. Una altra mesura que es prendrà és l'eliminació d'una línia d'alta
tensió que passa per l'indret. La ubicació del col·legi també està coberta pel
transport públic.
Al Curs 2004/2005
Les obres del nou col·legi començaran segurament a principi de l'any vinent. La
intenció de l'equip de govern municipal és que els treballs es facin el més
ràpid possible, però no podran estar acabats per al curs 2003-2004. El nou
centre, per tant, podria inaugurar-se per al curs 2004-2005.
L'alcalde, Josep Parera, ha destacat "l'entesa total amb el departament
d'Ensenyament que ens ha permés tirar endavant la creació del nou col·legi amb
molta rapidesa".
L’Ajuntament inicia el procés perquè les tres platges obtinguin
l’ISO de qualitat tal com ja la tenen les de Cadis i la de la “Concha” de
Sant Sebastià
F.R.
L'Ajuntament de Calafell serà amb tota probabilitat el primer de Catalunya i el
tercer de tot l'Estat a obtenir la certificació ISO de qualitat.
De fet la regidoria d'Obres, Serveis i Medi Ambient, que des del passat 14 de
desembre dirigeix Joan Maria Triadó, ha posat en marxa el procés perquè les
tres platges del municipi obtinguin una certificació de qualitat mediambiental.
Segons informa el butlletí d'informació ciutadana de Calafell en el seu número
d'aquest mes d'abril, l'obtenció de l'ISO 14001 obligarà a fer una auditoria
de qualitat externa i a complir uns mínims requisits. Un d'ells obliga a
tractar els residus de les platges de forma adient, és a dir, reciclant-los o
abocant-los de forma controlada.
Cadis i la "Concha"
Un dels avantatges que comportarà l'obtenció ISO implantant una gestió
mediambiental de les platges és que es preservarà activament l'entorn. Una
altra utilitat, segons s'assenyala des del mateix butlletí municipal, és que
"serà un reclam turístic tal com ho ha estat en els darrers anys
l'obtenció de les banderes blaves". Segons fonts municipals, el fet de
comptar amb aquesta certificació suposarà comptar amb una distinció
internacional. De fet, tant al nord com al centre d'Europa, els operadors turístics
seleccionen les destinacions dels seus clients amb una ISO.
Si no sorgeix cap entrebanc, Calafell serà pioner a l'hora d'aplicar aquests
criteris mediambientals. Hores d'ara a Catalunya no hi ha cap altre municipi que
ho hagi demanat de manera oficial. En el conjunt de tot l'Estat, només hi ha
dos municipis amb platges reconegudes que hagin obtingut la certificació ISO.
Es tracta de les platges de Cadis i la de la Concha de Sant Sebastià.
Més passarel·les
De cara a la imminent arribada de la temporada estiuenca, l'Ajuntament de
Calafell i el ministeri de Medi Ambient han arribat a un acord per tal de cobrir
el dèficit de passarel·les per facilitar l'accés de persones amb mobilitat
reduïda. Aquest dèficit ha estat estimat en 700 metres lineals de passarel·la,
la qual cosa ve a significar quinze noves passarel·les.
Segons fonts municipals, el Ministeri de Medi Ambient assumirà el cost de 450
metres lineals de passarel·la, és a dir, el 65% del total pendent, amb una
inversió de 41.051 euros (10 milions i mig de pessetes). Actualment a les tres
platges de Calafell, que en conjunt tenen cinc quilòmetres de longitud, hi ha
22 passarel·les, que amb l'acord esmentat es convertiran en 37. Amb això les
platges de Calafell seran unes de les més accessibles de Catalunya per a les
persones amb mobilitat reduïda.
Tot i que encara formarà part del cos fins al pròxim 6 de juliol, els
seus companys i l’Ajuntament li van retre homenatge abans d’encetar vacances
F.Rodríguez
El policia local Marcelino Nogales Farrero, que és a punt de jubilar-se, ha
estat homenatjat pels seus companys de la Policia Local i pel consistori, just
al darrer dia de servei, abans que enceti unes vacances que empalmaran amb la
definitiva jubilació.
Va néixer a Zarza de Alanje (Badajoz), i gràcies a uns familiars va arribar a
Calafell, ja que li havien dit que aquí hi havia treball. Primer va treballar
en una fàbrica que hi havia al passeig de la Unió, fins que l'1 de juny de
1970 va ingressar al cos de la Policia Local de Calafell. Primer va començar
fent el torn de nit durant 17 anys, i després va passar a fer el de dia, rebent
la tasca de controlar el trànsit al passeig de la Unió, just a la confluència
amb el carrer Jaume Pallarés on hi ha les escoles. Per això, molts
calafellencs i calafellenques el coneixen, ja que "a molts els he hagut
d'estirar les orelles, perquè creuaven el carrer sense mirar... i es dóna la
circumstància que alguns d'aquells joves ara els he tingut de companys a la
policia, i ara he hagut d'advertir més d'algun cop els seus fills... Sóc
l'avi, com diuen!", apunta un emocionat Marcelino poc abans de rebre
l'homenatge que a les portes de les minivacances de la Setmana Santa li havien
preparat els seus companys.
Un referent
L'acte d'homenatge, que va comptar amb l'assistència de l'alcalde Josep Parera
i d'altres membres del consistori, entre els quals hi havia l'exalcalde Jordi Sánchez,
va començar amb les paraules de l'actual cap de la Policia Local, Pere Ferré,
que va recordar que "quan vaig començar a treballar a la policia, fa ara
21 anys, el senyor Marcelino va ser la persona que em va acompanyar i va encetar
la meva formació, va ser un dels mestres que molts vam tenir, va ser per a mi
un plaer treballar llavors a les seves ordres i ara ha estat un honor poder ser
el seu cap". De la seva banda, l'alcalde Josep Parera, que en nom del
consistori li va lliurar una placa, li va agrair en nom del municipi la seva
tasca desenvolupada durant els 32 anys dins del cos: "Jo, en nom de tot
Calafell, et vull felicitar pel teu comportament com a persona i com a
policia". Finalment, l'agent número 20, en el seu darrer dia de servei, i
amb el seu peculiar to de bon humor, va acabar dient que "reconec que he
tingut un servei una mica difícil, ja que he hagut d'estirar les orelles a
molta gant, però me'n vaig de la policia amb la satisfacció que deixo uns molt
bons companys i millors policies; gràcies!".
Els socialistes critiquen que Parera hagi iniciat converses perquè aquesta
entitat privada “desnonada” passi a ser pública
La intenció de compra per part del consistori, recolzada per CiU i el PP, va
provocar un enfrontament al ple de divendres
Ricard Vinyals
La possibilitat que l'Ajuntament compri el Club Tennis l'Esplai, una entitat
social i esportiva de titularitat privada de Segur, va provocar una forta
picabaralla política en el moment de donar-se a conèixer la notícia durant un
dels dos plens extraordinaris celebrats divendres passat.
L'anunci el va fer el mateix alcalde, Josep Parera, després que l'oposició del
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) traiés el tema curiosament en un
apartat de precs i preguntes que, com és habitual en un ple de caràcter
extraordinari, no era contemplat en l'ordre del dia. Incomprensiblement, el
primer ple dels dos celebrats va tenir aquest punt reservat a les sessions ordinàries
i fins i tot va poder parlar el públic.
Els socialistes van llançar dures acusacions contra l'alcalde, del qual van dir
que ha fet presumptament diverses gestions, fins i tot estant a l'anterior equip
de govern, les quals haurien provocat una variació a l'alça -segons el PSC- en
el preu del club que hauria de pagar hipotèticament el consistori perquè fos
de titularitat pública.
Versió del govern
L'alcalde va explicar que la intenció de comprar el Club Tennis l'Esplai per
part de l'Ajuntament passava per davant d'inversions com les de destinar uns
360.000 euros per al cobriment de la piscina del recinte, que la compra l'havia
proposat ell mateix a l'equip de govern després que "les circumstàncies
han portat a unes converses que ens podria interessar aquest club", i que
aquest govern ho havia trobat correcte, "sempre i quan es compleixi la
legalitat", van coincidir a deixar clar els portaveus de Convergència i
Unió (CiU) i Partit Popular (PP), Joan-Maria Triadó i Jordi Alcaraz,
respectivament. Triadó va afegir que hi estava d'acord "perquè serviria
per incrementar el patrimoni" de l'Ajuntament.
Josep Parera, el qual va voler deixar molt clar que les negociacions s'han fet
de moment "només de paraula", va explicar que els propietaris del
Club Tennis l'Esplai demanaven una quantitat econòmica més elevada, però que
finalment l'oferta existent és que el consistori compraria l'entitat per uns
620.000 euros, amb la qual cosa els 47 socis propietaris existents rebrien
aproximadament 13.000 euros cadascun. Hi havia una possibilitat anterior que
passava perquè per una quantitat total d'uns 565.000 euros l'Ajuntament
adquiria el club de tennis, però els seus socis tindrien un dret usufructuari
de les instal·lacions. Amb el preu que sembla definitiu per formalitzar la
compravenda, sempre tenint en compte les intencions actuals de l'equip de
govern, aquells socis deixarien de tenir drets sobre la nova entitat municipal.
Característiques
El Club Tennis l'Esplai és un dels quatre clubs de tennis que hi ha al nucli
urbà de Segur de Calafell. Els altres tres són el Segur, el Sant Miquel -el
seu president va criticar en el mateix ple que l'Ajuntament ajudi uns clubs
privats en comptes d'uns altres- i el Club de Tennis Bonavista.
Josep Parera va detallar en finalitzar els dos plens de divendres que el Club
Tennis l'Esplai disposa de tres pistes de tennis, un frontó, una piscina
reglamentària, un menjador i sales d'oci. La intenció és que, un cop adquirit
per l'Ajuntament, s'hi faci una petita millora i es reobri com un equipament públic
més del municipi. Parera va dir que només caldria posar-hi una persona
encarregada de mantenir en bon estat la instal·lació.
Fortes crítiques des del grup del PSC
De la seva banda, el PSC va criticar molt durament aquestes intencions de
l'equip de govern, i més concretament l'actitud de l'alcalde. "Has estat
manipulant el preu a esquena meva quan jo era alcalde, i això és molt
greu", va dir l'anterior alcalde, Jordi Sánchez, dirigint-se directament a
Parera en parlar d'aquest afer.
Ja durant el debat d'aquest tema en el ple, el regidor Antonio De la Rosa, que
posteriorment va dir que, per exemple, el Club Tennis Segur del qual és
vicepresident és "quatre vegades més gran que l'Esplai", va explicar
que no entenia com l'Ajuntament pretenia pagar uns 620.000 euros (al ple es
parlava en milions de pessetes) "per un club que no val ni la meitat".
La insinuació de Josep Parera que De la Rosa podria tenir algun interès
particular perquè no es formalitzés la compra va provocar durant un parell de
minuts un gran enrenou dialèctic, no tan sols entre els grups polítics, sinó
també entre el públic present a la sala.
El regidor socialista Artur Peña va afegir la crítica que el complex que vol
l'Ajuntament "ni tan sols no és al pla d'instal·lacions esportives de
Catalunya". El mateix exregidor d'Esports va recordar que, a més del preu
de compra, cal tenir en compte quin serà el cost d'explotació que el club
l'Esplai tindrà per a l'Ajuntament. "Veig mancances de previsió del que
costarà i un tema tan car requereix un estudi de viabilitat", va concloure
Artur Peña.
Entrada de socis
En declaracions després de la sessió plenària, Antonio De la Rosa va afegir
que el Club Tennis l'Esplai fa uns mesos, quan Parera hauria començat les
negociacions, "estava desnonat, no funcionava com a tal, la meitat dels
accionistes no pagaven i, de cop i volta, ara tot funciona i hi ha gent que es
dedica a comprar accions". Segons el PSC, hi hauria un nombre indeterminat
de propietaris que haurien pagat fa pocs mesos entre 600 i 1.200 euros per acció,
quan, com dèiem, ara, i un cop escampada la possibilitat de compra per part de
l'Ajuntament, podrien rebre 13.000 euros per deixar de ser propietari.
"Aquí algú ha alterat el preu de les coses amb el seu comportament",
va dir Jordi Sánchez en referència a l'alcalde, "que ha dit clarament que
estava darrere el tema". Sánchez va afegir que "Parera, abans de la
moció i per lliure, va estar manipulant tot aquest tema i va córrer la veu que
l'Ajuntament s'interessaria per comprar (el club), i automàticament, gràcies a
aquesta informació, s'ha passat d'un preu de les accions a un altre".
El PSC encara no ha decidit si portarà aquest afer als tribunals de justícia
ordinaris.
L’exalcalde, el socialista Jordi Sánchez, entén que aquesta decisió
és una “caça de bruixes” per part de Parera, PP i CiU
Ramon Farré, membre del Grup Municipal Socialista, va anunciar al darrer ple
que investigaran actuacions de l’alcalde
Ferran Rodríguez
L'actual equip de govern va aprovar divendres per majoria investigar els comptes
de l'anterior equip de govern que liderava el socialista Jordi Sánchez. El seu
grup va entendre que la moció que es va presentar al segon ple de divendres era
poc ètica i va abandonar la sala de plens, sent secundats pel regidor republicà
Jacob Balaguer.
Els grups municipals de CiU, PP i Grup Mixt entenen que la situació de gestió
dels seus antecessors és poc transparent i que hi ha indicis d'actuacions que
semblen no del tot correctes en els diferents àmbits de l'administració. Per
això, en el decurs de la segona sessió de ple extraordonari i urgent de
divendres passat, van presentar per a la seva aprovació una moció conjunta
perquè "s'endeguin totes les accions que siguin necessàries, tant a
nivell intern com extern, per avaluar, investigar, explicar i denunciar aquells
actes de la gestió realitzada en aquest ajuntament en els darrers trenta mesos,
i que no s'avinguin a dret o siguin èticament reprovables, posant-hi els
mitjans que siguin necessaris".
En aquest sentit, Ramon Farré, en nom dels companys del seu grup municipal
socialista, va dir que "aquesta moció és una caça de bruixes i una
cortina de fum, ja que deixa sota sospita l'anterior govern". Farré va
advertir a l'alcalde i als seus companys de govern que "nosaltres sí que
investigarem què ha passat amb l'adjudicació de la concessió de la brossa, i
com s'ha fet la concessió del transport urbà". Farré va enumenar altres
dos aspectes, que, segons els socialistes, són denunciables: "Com que
aquesta moció és poc ètica, ens veiem en l'obligació d'abandonar la
sala".
Persecució
Un cop acabada la segona sessió de ple de divendres, el portaveu del Grup
Municipal Socialista i exalcalde, Jordi Sánchez, va assegurar al 3d8 que
"el que volem és esquitxar el nom de Calafell, és un fet que no és nou,
ho estan fent des de fa nou anys". Sánchez té la sensació que
"volem apartar-me de la política local, no em volem veure com a polític
d'aquest municipi, i precisament CiU no m'ha de demostrar res". Sánchez
considera que "si creuen que hi ha algun tema que no està clar, el que han
de fer és preguntar a l'interventor o a la secretària, o, si més no,
emprendre les accions que creguin adients, però aquesta moció és una caça de
bruixes". Sánchez, molt molest amb l'actitud dels actuals governants, va
matisar que "hem marxat un cop més del ple perquè no podem consentir el
comportament de CiU ni PP, ni del trànsfuga Parera, perquè posen el nom de
Calafell molt malament".
Sorpresa
Jordi Alcaraz, portaveu del Grup Municipal del PP, va dir en acabar el ple, a
través de l'emissora municipal, que "pensava que el PSC actuaria d'una
altra manera, ja que l'esperit de la moció és per demostrar que a l'Ajuntament
tothom ha de tenir les mans netes". Alcaraz no va amagar la seva sorpresa
per l'actuació tant dels membres del PSC com d'ERC: "Pensava que
secundarien la moció, ja que així farien apaivagar alguns comentaris;
nosaltres el que pretenem és que la ciutadania recobri la confiança amb els
polítics". De la seva banda, l'e-alcalde i actual portaveu del Grup
Municipal de CiU, Joan Maria Triadó, va recordar que "no és el primer cop
que el PSC abandona la sala de plens, ja ho ha fet altres cops. Jo pensava que
avui tindrien un altre comportament i que sabrien acceptar el joc polític legal
perquè tothom vegi les coses clares". Finalment, l'alcalde i portaveu del
Grup Mixt, Josep Parera, no va donar cap importància a la fugida dels
socialistes i del regidor republicà: "Crec que no tenen cap motiu per
marxar".
R.V.
A banda dels temes de la possible compra del Club de Tennis l'Esplai per part de
l'Ajuntament i de l'obertura d'una investigació sobre suposades irregularitats
de l'anterior govern del PSC i ERC, temes dels quals es parla a bastament en
aquestes mateixes pàgines, els plens celebrats divendres van tenir altres
aspectes destacables.
El primer que va provocar polèmica va ser, com és habitual sempre que hi ha
debat sobre els diners de l'Ajuntament, el d'aprovar unes retribucions per a dos
regidors del govern que dilluns passat va complir els seus primers dies, els
quals passen a dedicar-se a la gestió municipal a temps parcial remunerat.
Des del PSC es va criticar que fa unes setmanes s'haguessin tret les dedicacions
parcials dels regidors de govern i s'haguessin reduït els sous "de forma
demagògica" i ara, "que us adoneu de la realitat i veieu que hi ha
certs departaments en els quals hi ha feina", va dir l'exalcalde Jordi Sánchez,
es destinen dos regidors a dues àrees del consistori. Aquests regidors són
concretament les dues dones a l'equip de govern, Manolita Choy i Rosi Cervera.
Per a Jordi Sánchez, el fet que les dues percebran un 60% del sou íntegre d'un
regidor a dedicació exclusiva vol dir que el govern ha incrementat en un 20% el
cost del 100% que l'Ajuntament abonava abans a una sola persona per fer tota
aquesta feina. Així, segons el PSC, l'exregidora de Treball, Benestar Social i
Sanitat Carme Olivella feia el mateix que ara faran a temps parcial Cervera i
Choy.
Òbviament, aquest parer no és el de l'equip de govern. Un dels seus portaveus,
el convergent Joan Olivella, va recordar que l'any 1995 CiU ja havia posat una
sola persona per dinamitzar Benestar Social i el seu company de grup Joan-Maria
Triadó va afegir que la dedicació d'una persona a l'Ajuntament pot ser
subjecte d'interpretacions: "Dues persones poden doblar la feina d'una i
cobrant menys", va dir Triadó, el qual va concloure que les dues regidores
esmentades cobraran un total del 120% del que abans feia Carme Olivella,
"però la dedicació serà del 200%".
En aquest apartat del ple també hi va haver picabaralla sobre quins equips de
govern han treballat més per a la propera rehabilitació de la casa Barral.
Incident desagradable en parlar de Carme Olivella
Uns minuts més tard es va produir un dels molts moments desagradables dels
plens de divendres, atès que les discussions pujades de to i ofenses mútues
van sovintejar. Aquest moment concret, però, va ser en adonar-se al ple de la
ja coneguda renúncia de l'exregidora socialista i el darrer any en el grup
mixt, Carme Olivella. Els portaveus del PP i CiU van destacar la feina i
l'amistat amb Olivella, tot i les lògiques disputes polítiques. Ara bé, el
socialista Jordi Sánchez va acusar tots dos portaveus d'hipòcrites i va dir
que l'havien decebut per haver obviat "totes les turbulències que hi ha
hagut" per passar a lloar Olivella. En els torns de rèplica, Triadó va
retreure a Sánchez que "vostè fins i tot es posa en el sentiment de les
persones" en un moment "que hauria de ser un acte de respecte i
d'homenatge" a la ja exregidora.
L'acord judicial sobre el conveni
En el punt de donar compte de la coneguda resolució judicial sobre el conveni
laboral de l'Ajuntament, va ser un cúmul d'acusacions sobre quin govern havia
actuat millor en aquest tema, a diferents nivells. El regidor d'ERC, Jacob
Balaguer, no se'n va sortir que l'alcalde li detallés els continguts de la
reunió amb els treballadors el dia abans. Els continguts de les posicions d'uns
i altres ja havien quedat clars en l'anterior edició d'aquest setmanari i el
portaveu del PP, Jordi Alcaraz, va destacar que el seu grup s'havia abstingut en
la votació del conveni bàsicament per la decisió d'apujar el sou dels
treballadors l'IPC de Catalunya en comptes del d'Espanya en general, però que
no va votar-hi obertament en contra perquè "no anirem en contra dels
treballadors".
Sorprenent votació d'ERC
Finalment, cal esmentar el sentit del vot sorprenent emès per ERC a l'hora de
votar una moció del grup socialista contra la Llei pressupostària del Govern
del Partit Popular a l'Estat per buscar que les administracions públiques no
generin dèficit, "el que minva la capacitat econòmica dels
ajuntaments", va destacar Jordi Sánchez. Així, la lògica indicava -com
així va ser, atès el que ja havien votat els mateixos grups polítics al
Parlament de Catalunya per la mateixa qüestió- que el PSC rebria el suport de
CiU en aquesta queixa (també hi va votar a favor l'alcalde -grup mixt-) i la
postura contrària del PP, però ERC va sorprendre tothom: després de votar
inicialment contra la moció, Jacob Balaguer es va adonar de l'errada i va
demanar rectificar, però, de manera també sorprenent, va acabar abstenint-se
en la votació de la moció.
L’empresa Port Segur-Calafell, SA pot iniciar la venda dels 600
amarratges en aquests propers mesos
El projecte preveu la construcció d’una gran plaça cèntrica amb una superfície
de 1.500 m2 per ubicar-hi la zona d’oci
Ferran Rodríguez
Les obres de remodelació i ampliació del Port de Segur començaran amb tota
probabilitat el pròxim mes d'octubre, un cop passi la temporada estiuenca, període
en el qual l'empresa Port Segur Calafell, SA iniciarà la venda dels 600
amarratges amb què comptarà l'obra.
Segons ha informat el regidor-delegat al Port, Jordi Alcaraz, la intenció és
que la col·locació de la primera pedra es faci a la fi del mes de setembre,
coincidint amb la celebració de la Festa Major de Sant Miquel.
Actualment, Ajuntament de Calafell, promotors i tècnics estan ultimant els
darrers detalls del pla parcial d'ordenació del Port de Segur, el document que
precisa definir les àrees urbanes més pròximes al municipi. Segons ha sabut
el 3d8, el projecte de millora i ampliació del port de Segur comptarà amb una
gran plaça de 15.000 metres quadrats que es construirà al centre del port, en
la qual es construirà tota la zona d'oci. Segons defineix el Pla d'Usos del
Port, allà hi haurà botigues, restaurants i bars, entre d'altres, que
convertiran el Port de Segur en un espai obert a tothom. Per tot això, ara
l'Ajuntament de Calafell ha d'aprovar el Pla Especial de la zona del Passeig Marítim
i del Port. Tal com va avançar aquest setmanari, ha quedat fora del projecte la
construcció d'un hotel, tot i que la llei contempla la possibilitat d'ubicar-hi
establiments comercials lligats amb les activitats nàutiques. Lluís
Cantallops, arquitecte redactor del projecte del nou port, ha avançat que
"serà un espai urbà significatiu que permetrà una multiplicitat
d'usos". El nou port comptarà amb 600 amarratges, que seran d'entre set i
dotze metres, tot i que també n'hi haurà cinc per a vaixells de vint metres, i
d'altres sis per a vaixells de quinze metres d'eslora. Un deu per cent dels
amarratges han de ser públics.
Zona d'estacionament
Un dels aspectes que ja està clar és que dins del port hi haurà una gran zona
d'estacionament de vehicles de 600 places, tot i que fora d'ell n'hi haurà
d'altres 250 places repartides en un espai lineal molt ampli al llarg del front
urbà. Quant al tema de les al·legacions que al projecte va presentar la
Confraria de Pescadors de Calafell, Cantallops ha dit que "encara s'estan
acabant de definir entre els promotors i l'Ajuntament de Calafell". En
aquest sentit, el regidor-delegat al port, Jordi Alcaraz, ha avançat que
"volem que els pescadors tinguin la seva llotja de peix i que les
embarcacions tinguin els seus vaixells a casa i no hagin d'anar a deixar- los al
port de Vilanova. La nostra pretensió és que el port de Segur, a banda que
sigui un factor important per al turisme, també volem que sigui un punt
important per a l'economia a través del sector pesquer". El tinent
d'alcalde de Promoció Econòmica i Turisme de l'Ajuntament de Calafell també
ha puntualitzat que "tampoc no es tracta de convertir el Port de Segur en
una zona ludiconocturna".
Venda immediata
Alcaraz ha assegurat que es treballa amb la intenció que les obres que tenen
una durada de dos anys puguin començar el pròxim mes d'octubre, un cop passi
la temporada d'estiu, però que els 600 amarratges poden començar a vendre's de
manera provisional aquest mateix estiu: "Sabem que ja hi ha molta demanda
per tal de poder comptar amb un amarratge i Segur serà un port de qualitat que
consolidarà aquesta població com una potència en el sector del turisme".
Aquesta ampliació i remodelació del Port de Segur suposarà una inversió de
12 milions d'euros (uns 2.000 milions de pessetes).
El cost total de la millora és de 114.876 euros, i es preveu que la
casa d’estiueig de Barral pugui ser visitada l’estiu de l’any 2005
La regidoria de Cultura editarà per Sant Jordi
"La petita història de Carles Barral", que escriu Carme Riera i
coordina Josep Pou
Ferran Rodríguez
Ara va de debò. Les obres de rehabilitació de la casa de l'escriptor i editor
Carles Barral començaran després de les minivacances de Setmana Santa i
tindran un cost de 114.876 euros, és a dir, uns 19 milions de pessetes.
Dilluns es va fer l'acte protocol·lari de presentació de les obres, que alhora
va servir com una mena d'acte d'enyorança per Yvonne Hortet, vídua de Carles
Barral, que va visitar de nou la casa situada davant del mar i va lliurar les
seves claus a l'alcalde Josep Parera, atès que aquest edifici ubicat al número
18 de l'avinguda Sant Joan de Déu va ser adquirit per l'Ajuntament de Calafell
el 31 de maig de 1999. En aquella època, sent alcalde en funcions Joan Maria
Triadó, es va fer la compra de l'edifici i de tot el llegat de Barral per un
import de 68 milions de pessetes, que, a banda del local i del mobiliari, incloïa
un ric llegat de l'artista desaparegut el desembre de 1989.
Data històrica
Joan Olivella, regidor-delegat dels Serveis Culturals de l'Ajuntament de
Calafell, va dir dilluns que "avui és una data històrica, per ara són a
punt de començar les obres del projecte fet per l'arquitecte Josep Maria Jané.
Olivella, que va recordar que també era regidor de Cultura el dia en què es va
adquirir l'immoble, va avançar que el cost total de les obres de rehabilitació
serà de 114.876 euros, és a dir, uns 19 milions de pessetes, que aportarà a
la seva totalitat l'Ajuntament de Calafell. El regidor-delegat de Cultura,
acompanyat de l'alcalde del municipi, Josep Parera, i de la vídua de Carles
Barral, Yvonne Hortet, va dir que els treballs començaran el pròxim dilluns
dia 8 d'abril. Primer es farà el buidatge de tot el material, que serà
catalogat i dipositat en un magatzem de Barcelona especialista en conservació
de mobles antics. Un cop estiguin del tot enllestits aquests fets, totes les
obres retornaran al que serà el futur museu Carles Barral.
Olivella també va dir dilluns, al mateix local on va estiuejar Carles Barral,
que recentment s'havia reunit amb representants del Departament de Cultura de la
Generalitat per tal d'encetar la futura musealització del recinte. Així s'ha
parlat amb Vicenç Llorca i Vinyet Pañella, entre d'altres, per tal d'agilitar
aquest tema.
Així mateix, el regidor de Cultura va avançar que el seu departament ha
encarregat a l'escriptora Carme Riera el llibre "La petita història de
Carles Barral", que amb il·lustracions de Pilarín Bayés i la coordinació
de l'arqueòleg municipal Josep Pou sortirà al carrer coincidint amb la
celebració de la festivitat de Sant Jordi.
Balcó canari
L'arquitecte Josep Maria Jané, autor del projecte de rehabilitació de la Casa
Barral, va avançar dilluns que "el projecte que posarem en marxa és molt
senzill, ja que es tracta de consolidar la casa per tal que no es continuï
degradant". Així el que es començarà a fer després del buidatge de
l'immoble és arranjar part de la taulada, millorar el paviment i eliminar la
humitat que afecta el paviment". Pel que a les bigues, Jané va dir que,
tot i l'antiguitat de l'edifici, estan força bé, "es nota que al llarg
dels anys s'ha fet una rehabilitació constant".
Una de les parts que necessita una major rehabilitació és la tribuna exterior,
que, segons va desvetllar Jané, "és d'origen canari; segons s'ha sabut,
aquesta balconada o tribuna la va ordenar col·locar el pare de Carles Barral,
l'any 1928". Aquest fet té relació directa amb Carles Barral, ja que
l'escriptor, editor i polític va néixer aquell mateix any". Com es
recordarà, l'exsenador socialista va morir l'any 1989.
Jané, l'arquitecte de les obres de rehabilitació, va acabar dient que
"les obres de rehabilitació seran per consolidar la casa tal com està".
Aquest edifici singular que ocupa el número 18 de l'avinguda Sant Joan de Déu
és de planta baixa més un pis. A la part superior, a més d'haver-hi la cuina
i el bany, hi ha la sala on Barral escrivia. La planta baixa és on hi ha més
riquesa quant a decoració i obres d'art, i és el lloc on Barral celebrava
aquelles trobades culturals amb escriptors com Jorge Edwards, Gabriel García Márquez,
Juan Marsé i Juan Goytisolo, en tre d'altres.
També a la planta baixa, i per la part de darrere, hi ha un gran i espaiós
jardí.
Un darrer volt
La vídua de Carles Barral va fer dilluns el darrer tomb per la casa, abans de
desprendre's de les claus i lliurar-les a l'alcalde. Durant una bona estona,
Yvonne Hortet va recórrer tots els racons de la casa, acompanyada d'un equip de
filmació local que enregistrava un vídeo de record, amb el suport de diversos
poemes de Barral.
Al llarg del recorregut, la vídua de Barral va recordar moments de gran
emotivitat viscuts en aquella antiga casa de pescador, a molt pocs metres del
mar. La que va ser esposa de Barral, va dir, amb emoció, que "em fa molta
il·lusió poder conservar aquesta casa, ja que és el nucli de tota l'obra
literària d'en Carlos". Dilluns mateix, l'alcalde del municipi, Josep
Parera, va lliurar a Yvonne Hortet una litografia de l'artista local Rafel Romeu
que reproduïa el vaixell "Capitán Argüello", de molts records per a
la vídua de Barral.
Centre d'Estudis
A banda dels treballs de rehabilitació que amb una durada màxima de sis mesos
començaran el mes que ve, també es contempla la construcció d'un nou i modern
edifici a la part de darrere de l'inmoble, que serà el Centre d'Estudis de
Carles Barral. La pretensió dels components de la Fundació és que en un
termini a no més tardar de tres anys la Casa Barral pugui ser visitada.
En un principi es va pensar que el centre d'estudis es podria ubicar a la
mateixa casa que anys enrere va ser una botiga de pescadors, però aquesta
possibilitat ha quedat definitivament descartada per manca d'espai, però també
perquè el lloc no reuneix les condicions necessàries per acollir aparells
tecnològics. Per això, s'ha optat per la construcció del nou edifici a la
part posterior del recinte, on ara hi ha un estacionament de vehicles.
Així els interessats accediran pel passeig marítim a la casa antiga on vivia i
escrivia Barral. Després, a través d'un pasadís i pel jardí, s'accedirà al
nou local que és previst construir a la part posterior de l'immoble. Joan
Olivella, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Calafell, va afegir dilluns que
"la idea inicial és que els estudiants tinguin un paper destacat en aquest
Centre d'Estudis Carles Barral". Olivella va presentar Susana Rafart, de la
Generalitat, que està fent un informe del pla d'actuació que en els pròxims
tres anys tindrà la futura Casa-Museu. Rafart va avançar que la previsió és
que tot centre d'estudis, i la mateixa casa-museu, pugui ser visitada a la
primavera de l'any 2005: "La idea és que el centre d'estudis sigui un
centre molt viu i que s'especialitzi en el món de l'edició".
La gestió de la futura casa-museu de Carles Barral la portarà una fundació en
la qual estaran representats tant la Generalitat de Catalunya com l'Ajuntament
de Calafell, familiars i altres institucions. Aquesta fundació començarà a
funcionar en el moment que la casa-museu obri al públic.
La segona assemblea de l’entitat va servir per aprovar per unanimitat el
pressupost d’enguany que serà de 234.394 euros
La Junta Permanent de l’entitat proposa que cada any l’Ajuntament li destini
l’1,5% del pressupost municipal
Ferran Rodríguez
L'assemblea extraordinària del Patronat Fundació Castell de Calafell va ser
gairebé un bassa d'oli, ja que en un tres i no res es va aprovar el pressupost
per aquest any, el mateix que l'assemblea ordinària havia rebutjat unes dies
abans.
De fet la reunió de dissabte passat nomès era per poder aprovar el pressupost
d'enguany, que va ser el mateix que ja havia presentat en una primera
oportunitat la Junta Permanent. El regidor-delegat Joan Olivella, va explicar
als quaranta assistents a la reunió, que el pressupost seguia sent el de
189.596,97 euros, és a dir, de pessetes, tot i que ja es podia
comptar amb els cinc milions més de romanent de tresoreria, i 2,5 milions que
arribarien a l'entitat a través de la regidoria d'Obres que dirigeix Rafael Solé,
alhora soci de l'entitat.
Amb tot això, per el present exercici, el Patronat de la Fundació Castell de
Calafell, entitat autònoma que cuida i gestiona tot el patrimoni del municipi,
comptarà amb un total de 234.394,72 euros (39 milions de pessetes), dels quals,
23,5 es destinaran per a inversions reals. Joan Olivella, regidor-delegat a
l'entitat, acompanyat de l'alcalde Josep Parera, que va presidir la reunió, va
dir que tots els esforços d'enguany anirien destinats a incidir en la millora
dels entorns del Castell. Rafel Romeu, va avançar que entre els projectes de la
Junta Permament, hi ha el de colocar un ascensor per accedir al Castell. Això
comportaria la necessitat d'adquirir en propietat un terreny conegut com
"el pati dels coloms" que costaria uns 3 milions de pessetes. També
hi ha l'estudi d'adquirir els terrenys colindants a la Ciutadella Ibèrica.
Manifest
El mateix Romeu, en qualitat de portaveu de la Junta Permanent, va llegir un
comunicat vers la postura de la comissió permanent arràn dels fets succeïts
el mes passat amb la primera desaprovació dels pressupostos. La Junta Permanent
entén que " els membres d'aquesta Junta Permanent ens mereixem un respecte
ja que dediquem moltes hores en defensa de la cultura i de la salvaguarda del
patrimoni arqueològic, històric i documental de Calafell". Romeu va
afegir que "en els ultims anys s'han realitzat moltes coses positives, però
de moments baixos i dificultosos, el patronat n'ha tingut en el decurs de la
seva història, al llarg de 20 anys s'ha fet una tasca gegantina amb una sabata
i una espardenya i menjant més pols que glòria". Arran dels darrers
aconteixements, la Junta Permanent entén que "ara el camí més fàcil
seria el de presentar la dimissió i així desentendren's dels problemes, ja que
no és el camí correcte per aportar endavant els projectes i millores".
Els components de la Junta Permanent van aprovar el pressupost que hi ha, en
total, 39 milions de pessetes, "l'hem aprovat tot i no estar-hi totalment
d'acord, però ho fem ja que la filosofia del patronat ha estat sempre el de
caminar endavant i amb afany constructiu i no fer-nos la traveta i quedar
encallats perdent el temps inútilment".
Proposta
Per tal que en els pròxims exercicis no tornin a surgir problemes de tipus econòmic
com hi hagut enguany, Romeu en nom de la Junta Permanent va proposar a
l'assemblea que "l'Ajuntament destini cada any per a la nostra entitat
l'1,5% per cent del pressupost municipal pel seu funcionament normal, que quedi
fixada una xifra en què es pugui comptar cada any, sigui quin sigui l'equip de
govern". El regidor-delegat Joan Olivella va dir que no veia malament
aquesta proposta que desconexia, però que abans d'aprovar-la hauria de ser
estudiada per l'equip de govern.
|
|
